submersió de la terra; és a dir, de la intensitat del moviment tectònich, que per intens que fos no 'l volèm suposar tal com el que determinà la surrecció del Himalaya aprop de 9,000 metres, y sent aquest un fet indubitable be o pot ser el del diluvi.
Després vingué vent demunt la terra y s'abaxaren les aygues; y's tencaren les fonts del abisme y les catarates del cel, y's retiraren les aygues de la terra anant y venint; axó és, el moviment sísmich que determinà la submersió reaccionà, y ab un moviment de bàscula feu pujar altre cop la terra inundada, y poch a poch les aygues anaren retirantse, anant y venint; aquesta frase ens la indica la pausa ab que pujava el terrer y s'escolava l'ayga; y és de creure que fou axís quan no feu naufragar l'arca, sinó que la dexà pausadament en les montanyes d'Armènia.
El lloch.—¿Hont tingué lloch el Diluvi bíblich? ¿Quina àrea de la terra agafà? Vèus aquí dues preguntes, sobretot la segona, que han sigut objecte d'empenyades discussions, y hont els materialistes més han volgut fer veure la contradicció que segons ells existeix entre la relació bíblica y la ciencia.
Anem per parts. El lloch del diluvi no'ns el fixa ab exactitut Moisès, desde 'l moment en que no'ns diu en quin punt de la terra vivien Noè y 'ls homens a qui Deu volgué castigar; però en cambi ens diu hont l'arca varà, axò és, en les montanyes d'Armenia. Es de creure, no obstant, ja que la tradició y molts altres datos ho defensen, que la regió habitada por Noè no era molt lluny de les montanyes d'Armenia, però
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
