Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/21

anant y venint; y començaren a baxar després de 150 díes» (Gèn., ver. 3). (Notes, IV.)
Vos confesso, senyors, que no conech cap fenòmen natural com el que tinch descrit que més exactament s'avinga ab el diluvi tal com el que 'ns descriu Moisès ab tota senzillesa. En cap altra de les teoríes exposades pot trobarse mellor concordancia de fets ab la Biblia. En la que exposo, les fonts del gran abisme, axò és, les aygues soterranies compelides pel moviment de descens de la terra, com passa sempre en aquets cassos (Notes, V) y les aygues del mar (Notes, VI), se romperen; axò és, sortiren les unes, saltaren llurs límits les altres, començant a inundar les terres baxes; s'obriren les catarates del cel y hi hagué pluja demunt la terra 40 díes y 40 nits; car aquest és un fenòmen metereològich que acostuma a acompanyar sempre a les grans revolucions d'origen intern, erupcions volcàni­ques o terratrèmols, com hem vist havía succehit ara de poch ab els terratrèmols de Sicilia y Calabria (Notes, VII). Y la acumulació d'aquestes aygues que ana­va invadint la terra axecà l'arca enlayre demunt la terra; fixèuse, senyors, en aquest detall que sembla indicar un moviment pausat d'ascensió en les aygues que axecaren poch a poch l'arca, lo cual indica tam­bé un moviment pausat de descensió de la terra, com alguns dels que he descrit, y 's comprèn que havía de ser naturalment axís, car una invasió soptada hauría pogut esmicolar l'arca contra les montanyes o capbuçarla. El que fossen cobertes totes les montanyes al­tes dessota tot el cel, depengué de la major o menor