tenen lloch en els aluvions dels grans rius. En aquestes grans planes, les aygues soterranies s'extenen molt lluny a banda y banda del riu al través dels depòsits moderns, y llur nivell superior ès tant més enlayrat per demunt el nivell mitg del riu, quant més ens allunyèm de son llit a dreta o esquerra. Tot lo que és dessota'l nivell superior de la capa d'ayga soterrania és moll y movedís; la terra que la recobreix es seca y friable. Quan se produexen ondulacions sísmiques en una regió axís constituida, la superficie de la terra s'acribella de llargues esquerdes, y per elles brollen les aygues del fons ab força, pures ó barrejades ab llot, ja en grans masses, ja en surtidors aislats que alguns cops s'enlayren molts metres.
Aquest fenòmen, en petit, s'observà durant les batzegades que's feren sentir el 9 de novembre de 1880 en els aluvions de la Save, prop d'Agràm; és el meteix que's produí en més vastes proporcions, quan el 10 d'octubre de 1879 les planuries del Danubi, prop de Moldova, foren commogudes per les batzegades sísmiques, y'l trobèm més senyalat encara en el Baix-Danubi, quan el terratrèmol de Valachie, del 11/13 de janer de 1838. Els aluvions moderns de la Dimbovitza, fins més enllà del Soreth, foren acribillats d'esquerdes nombroses d'hont sortiren barbotes d'ayga «de moltes toeses» [1].
Lo meteix vegé produirse en els aluvions del Mis-
- ↑ G. Schelner.—Bericht an das fürstl. wallach. h. Ministerium, etc., über die Erdspaltungen und sonstigen Wirkungen des Erdbebens, v. 11/23 jan. 1838, in fol., Bukarest, 1838.
