sissipí, quan sa vall fou, el 6 de janer de 1812, sotmoguda per un terratrèmol prop de la vila de New-Madrid, un xich en avall de la confluencia de l'Ohio. Un testimoni de vista, Bringier, ens ha dexat una impresionanta y instructiva descripció dels moviments ondulatoris de la terra y les ruptures que ocasionaren. Les masses d'ayga soterranies, obrintse un pas, llensaven en l'ayre les terres axecades, y'l fenòmen era acompanyat d'esplosions. Per tot sortien columnes de terra que arrastraven ab elles masses enormes de fusta carbonisada y feta pols, que s'enlayrava fins a una alçada de 10 a 15 peus. La superficie de la terra s'enfonzà al meteix temps y's cobri de un líquit negre, que pujà fins a la alçada del ventre d'un cavall [1].
El 12 de janer de 1862, tota la regió situada al sud del llach Baïkal, y en particular el delta de la Selenga, hont se trobava un campament de Bouriates, s'enfonzà en una llargada de prop 21 kilòmetres y una amplada de 9 km., 5 á 15 kilòmetres. De tot arreu y fins del pous, les aygues brollaren en surtidors, y, en la ampla depressió produida, s'hi precipitaren les aygues del Baïkal omplenantla del tot. Aparegueren fonts ascendentes en molts llochs, per exemple, entre la vila de Dubinin y la estepa de Sagansk. En la població de Kudara els taps de fusta dels pous foren llençats en l'ayre com a taps d'ampolles de champany, y
- ↑ L. Bringier.—Notice of the Geology, etc. of the Begion around the Mississipí and its confluent waters (Lilliman, Amer. Journ, III, 1821, págs. 20-22.
