Vés al contingut

Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

traduía ja axís, fa més d'un sigle, els passatjes de que's tracta:

Col. VI
17. Y jo, jo vull fer venir de la mar un diluvi demunt la terra pera destruir tota carn viventa sota'l cel.


Col. VII
6. Noè tenía 600 anys, quan el diluvi vingué de la mar demunt la terra, y quan en­trà en l'arca ab sos fills, sa muller y les mullers de sos fills pera escapar a les aygues del diluvi.

Fa a n'aquest punt la següent aclaració molt po­sada en rahò: «De fet, el diluvi dèu haver tingut en la mar son principal origen, car be se'n falta prou que l'ayre puga contenir tanta ayga com hauría si­gut necessaria; per lo tant no podía dexarla caure en forma de pluja» [1].
S'ha objectat a n'aquesta interpretació que molts

  1. J. D. Michaelis.—Deutsche Ubersetzung des Alten Testamentes mit Anmerkungen für Ungelehrte, II, 2.a ed. Göttingen, 1775, págs. 15, 16, 41, 43; el mateix: Orient, u. Exeget. Bibliothek., lX, Frankfurt a. M., 1775, p. 183. Altres autors han parlat també de la intervenció que havía pogut tenir el desborda­ment de la mar, com per exemple Delitzsch, Paradies, p. 212.