Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

exegetes cèlebres del sigle XVIII acceptaren «que'l cambi de mayim en miyyam era inútil y que calía rebutjarlo, perque la pluja hi havía tingut també un paper important» [1]. Però és inútil explicar més llargament de quin modo més extraordinari aquesta modificació del text fa coincidir exactament la rela­ció bíblica ab lo que la ciencia ens diu avuy fona­mentada en successos semblants.

VII
(Veges pág. 20)

 En alguns casos les batzegades sísmiques van acompanyades de ciclons, que formen una onada colossal de molts centenars de kilòmetres d'amplada, la qual, a mida que entra en les escotadures de la costa s'enlayra y's precipita terra endins devastantho tot. Per regla general cauen al meteix temps plujes torrencials, que'ls observadors d'avuy califiquen de diluvianes; aquestes plujes ocupen principalment la regió situada devant del cicló.
 En la nit del 11 al 12 d'octubre de 1737, un d'aquets ciclons abordà la vall del Ganges y remontà el curs del riu un gran nombre de milles. Al mateix temps hi hagué un terratrèmol y a Calcutta foren en-

  1. Aug. Knobel.—Die Genesis, 2.a ed., 1860, p. 88. Aug. Dillmam.—Die Genesis, 4.a ed., 1882, p. 133.