Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

H. Abich, qui ha publicat un magistral estudi dels terratrèmols de la alta Armenia, ha tingut ocasió de parlar d'aquesta çona de catàstrofes sísmiques y hi veu la prova de que existeix en aquesta re­gió un sistema complicat de fractures, amagades en les fondaries de la escorça de la terra [1].
 Prop d'Alep, aquesta çona sísmica és tallada per una segona çona sísmica dirigida vers el SSO. y que sembla estar en relació ab la falla del Jordà y la de la costa siria. Comença prop de Malatiah, en l'Alt Eufrates, y va d'Alep vers Homs (Emese) passant per Hamah (Epifanía); d'allí segueix, segons sembla, les dues vessants del Anti-Líban y's dirigeix vers el sud per Baalbek de un costat y Damàs de l'altre. La part septentrional d'aquesta çona està molt ben descrita per l'escriptor àrabe As-Soyouti, registrant la sèrie de moviments sísmichs que començà per un violent terratrèmol l'any 552 de l'hégira (1158 després de J. C.) [2]. Hoff ha reunit també'ls testimonis que's referexen a n'aquesta çona sísmica, y ha demostrat que s'extenía fins quatre graus de latitut [3].
 Es probable que aquestes dues çones que enrot­llen el desert de Siria y's crusen prop d'Alep han sigut el lloch d'origen dels terratrèmols que, l'any 760 abans J. C. sommogueren la Siria y la Palesti-

  1. H. Abich.—Geologische Forschungen in den Kaukasischen Ländern, II, 1882, pàgs. 390-449.
  2. As-Soyuti's.—Work on Earthquakes, translated from the Arabic by A. Sprenger. (Journ. Asiatic. Soc. Bengal., XII, 1843, pl. 746-747).
  3. Von Hoff.—Geschichte natürlicher Veränderungen, IV, 1840, pl. 217.