Const. de Fide Cath., c. IV.
Senyores y senyors:
Anys enrera, al empendre les ciencies naturals, y especialment la geología, la poderosa volada que les posà al cap de munt de les conexenses humanes més ben fonamentades y mellor desenrotllades, ocorregué un fenòmen curiosíssim: per una banda's veyen els eterns enemichs de la fè, qui, no poguent combatre els seus principis dintre'l camp de la filosofía per haver sigut retut en tota línia dintre'l meteix, s'amparaven en els nous principis científichs, y escudats en teoríes no gayre fonamentades encara, pregonaven als quatre vents els conflictes existents entre la fè y la ciencia, les contradiccions que a son judici hi havía entre lo que la ciencia humana confirmava plenament y lo que deya la Biblia en sos primers capítols; per altra banda hi havía els defensors de la fè cristiana, els apologistes, qui de sopte vegeren llurs posicions atacades ab armes noves, indefensos devant l'allau que'ls venía al demunt, obligats de moment, si no a batres en