Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/7

retirada, car les posicions que ocupaven com a divi­nes eren firmíssimes, a restar esmaperduts, limitantse a guardar la defensiva.
Però semblant estat de indecisió no podía durar; ben prompte comprengueren els apologistes la neces­sitat de combatre al nou enemich ab les seues metexes armes, justificant les veritats de fè desde'l punt de vista de totes les ciencies; convençuts de que la fè rès te de témer ni del estudi de la natura, ni de les exigencies de l'ànima humana, ni del testimoni de la historia, ni de la crítica dels antichs textes sagrats, s'apoderaren de les armes enemigues, y ab la ciencia veritat combateren les deduccions de la falsa ciencia, demostrant com aquèlla, en lloch de perjudicar a nos­tres creencies relligioses, és un complement de les metexes.
El camp de batalla foren, desde'l primer moment, les ciencies naturals, y dintre les metexes, la biología y la geología. Ab les falses deduccions que arranquen a la primera, pretenen alguns sabis negar o eliminar quan menys la intervenció de Deu y fins la seua exis­tencia, axís com la de l'ànima humana; per ells no hi ha més que materia y moviments atòmichs. Grans han sigut les bancarrotes sofertes per la biología sempre que ha pretingut invadir el camp de la psico­logía, es a dir, sempre que dels fenòmens s'ha volgut enlayrar a la investigació de les causes llurs sense dexar l'ordre purament material; però no's dona pas per vençuda encara, molt al contrari, a cada nou des­cobriment, se redressa en ses posicions, que creu ja