Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jessica

 Seria talment una mena d'esperança bastarda! Així caurien damunt meu els pecats de la meva mare.

lancelot

 Amb raó temo, llavors, que sou damnada igualment per pare i mare: quan deixo Scil·la — el pare — caic damunt Caribdis — la mare: sou, doncs, perduda pels dos camins.

jessica

 Em salvarà el meu marit que m'ha fet cristiana.

lancelot

 Certament és ell el més de blasmar. Ja érem prou els cristians, abans ; fins tants com podíem viure bé, l'un prop de l'altre. Aqueix fer cristians, farà pujar el preu dels porcs : si tant anem augmentant els menjaporcs, aviat ni per diners podrem posar al foc una penca de cansalada.

jessica

 Al meu marit, li contaré el que dius, Lancelot. Ací ve.

(Entra Lorenzo)
lorenzo

 Lancelot : aviat em tindràs gelós si condueixes pels recons la meva dona.