Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jessica

 De nosaltres no en tingueu quimera : Lancelot i jo no som amics. Em diu ben ras, que per a mi no hi haurà misericòrdia al cel, perquè so filla d'un jueu : i que tu, no ets, per l'Estat, un bon ciutadà, perquè convertint els jueus en cristians, fas apujar el preu del porc.

lorenzo

 Mes fàcil em seria respondre d'això a l'Estat, que a tu de l'engrossiment de la negressa : la moresca es grossa per ta culpa, Lancelot.

lancelot

 Ja es prou que siga niés grossa del que fóra de raó ; però si n'es menys que una dona honesta, n'és, en efecte, més que quan jo la vaig pendre.

lancelot

 Com sap jugar amb els mots, qualsevol ximple ! Em penso que la millor gràcia de l'esperit, aviat serà el silenci, i el discurseig no es trobarà excel·lent més que en els lloros. Entra, minyó, i digues que es preparin per dinar.

lancelot

 Ja és fet, senyor ; tots tenen gana.

lorenzo

 Senyor Déu ! Quin caçamots ! Digue'ls que preparin el dinar.