Vés al contingut

Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/105

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
lancelot

També això és fet : el mot és «cobriu».

lorenzo

Doncs, que cobreixin, eh?

lancelot

Això tampoc, senyor : conec mon deure.

lorenzo

Encara trobes ocasió de més xerroteig? És que em vols mostrar de cop tot el tresor del teu ingeni ? Fes-me el favor d'entendre senzillament el sentit del que diu un home senzill ; vés i digues als teus camarades que cobreixin la taula, que hi serveixin els plats i que nosaltres anirem a dinar.

lancelot

La taula, senyor, serà servida, els plats coberts, i en quant a anar-hi a dinar, feu-ho, senyor, quan l'humor i la intenció us ho manin.

(Ix)
lorenzo

O cara discreció ! Com els mots lliga !
El ximple s'ha encastat en la memòria,
un estol de bons mots, i d'altres ximples