conec en posició més elevada,
guarnits com ell, que per un mot d'ingeni
tot ho malmeten. Com et sents, Jessica?
Digue'm ara, estimada, què te'n sembla,
com judiques l'esposa de Bassanio?
Que és més del que puc dir. Caldrà que curi
de dû el senyor Bassanio noble vida,
car, essent beneït amb tal esposa,
el bé del cel el troba ja en la terra ;
i si en la terra no el mereix, llavores
serà ben just que al cel mai pugui entrar-hi.
Si dos déus fessin celestial juguesca,
i es juguessin dues dones de la terra,
Pòrcia, la una, caldria bé que a l'altra
hi afegissin quelcom, puix al món pobre
no té pariona.
Un consemblant marit
en mi tens tu, com per esposa és ella.
Que és cas ! D'això, pregunta'm el que en penso.
Prompte serà ; primer 'nem-se'n a taula.
És que jo et vull lloar mentre tinc gana.
