Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


antonio

 Vostra Gràcia
m'han dit s'ha pres gran pena a fer menys dura
la rigor de son clam ; més, puix s'obstina,
i no hi cap mitjà legal que em tregui
de l'abast del seu odi, jo li oposo
ma paciència a sa fúria, i fort em sento
per a sofrir, amb ànima tranquila,
la tirania i ràbia de la seva.

dux

Cerqui un el jueu, i que es presenti.

salarino

A la porta és a punt : senyor, ell entra.

(Entra Shylok)
dux

Feu lloc, i que el puguem veure de cara.
Shylok : pensa tothom — i també ho penso —
que sols tindrà aqueix caire ta malícia
fins a l'últim moment ; i llavors, creuen
voldràs mostrar remordiment i gràcia,
tan grans com és ta crueltat visible ;
i que, en lloc d'exigir — com fas — la pena,
—una lliura de carn d'eix marxant pobre—
no sols deixaràs perdre la penyora,
sinó que pres d'amor i gràcia humana,
faràs perdó de la meitat del deute,
girant els ulls pietosos a les pèrdues