Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/111

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que en munió li han caigut sobre l'esquena,
i que a un reial marxant aixafarien,
arrencant son estat les condolences
dels cors de pedra-foc, dels pits de bronze
dels Turcs i Tàrtars obstinats, que ignoren
l'ofici de les tendres cortesies.
Dona'ns, Jueu, una. gentil resposta.

shylok

Ja coneix vostra Gràcia el que demano,
i he jurat per el nostre sant dissabte,
que obtindré el que se'm deu i la penyora,
que en l'acte consten : si ho neguéssiu, cauen
l'estatut i franquícies de la Vila.
Tots em direu per què a mi més m'agrada
de rebre una pesada de carronya,
que no tres mil ducats ; no us vull respondre :
sols dic que em ve d'humor : val per resposta?
Si una rata em pertorba a casa meva,
què us fa si em ve de gust gastâ en metzines
tres mil ducats? No us he respost encara?
Hi ha gent a qui desplau de veure a taula
morrobadant el porc que li serveixen ;
altres, en veure un gat, es tornen bojos,
i si el sac de gemecs el nas els grata,
alguns no es poden retenir l'orina,
car el sentit, que del voler és l'amo,
ho condueix segons el que li agrada
o li repugna. Anem a la resposta :
tal com no ho justifica amb raó ferma,