Vés al contingut

Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

el que no pot sofrî el porc que badalla ;
ni aquell, l'inofensiu gat que és tan útil ;
ni el sac de gemecs 1*altre, que per força
s'ha de lliurar a una vergonya certa,
com és ofendre, amb ofensa pròpia ;
tampoc sé dar raó, ni vull donar-ne,
més que l'odi arrelat, la repúgnància
que sento per Antonio, em fan sostindre
eix plet costós contra ell. He dat resposta?

bassanio

Aquesta no és resposta, home insensible,
que el procedir en ton mal cor excusi.

shylok

No tinc obligació de que t'agradi.

bassanio

Maten els homes tot ço que no estimen ?

shylok

Odia algú ço que ell no mataria?

bassanio

Cada agravi, al principi, no és un odi.

shylok

La serp voldries que et fiblés dues voltes ?

antonio

Bassanio, per favor ! Pensa amb qui parles :
tant és que ara te'n vagis a la riba