Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i al mar creixent li preguis que no munti ;
tant és que al llop preguntis per quin mòbil
ha fet belar per son anyell l'ovella ;
tant és prohibir als pins de la muntanya
que agitin llurs cimalls, ni remoregin,
quan els hostes del cel els acaronen ;
tant és que vulguis fer quelcom duríssim
com voler vèncer,—hi ha major duresa?—
son cor jueu : doncs bé : jo vos ho prego :
no li oferiu res més, no gasteu passos,
i amb plena coneixença, deu-me prompte
sentència a mi, i a ell el que desitja.

bassanio

Pels teus tres mil ducats, jo sis te'n dono.

shylok

Si de cada un d'eixos sis mil ducats
en fas sis parts, sent un ducat cada una,
no te'ls pendré : vull que es compleixi el pacte.

dux

Com esperes perdó, si no perdones?

shylok

Quin judici he de témer si amb llei obro?
Hi ha entre vosaltres qui té esclaus, per compra,
que com ases, o gossos o bé mules,
ocupen en servils i baixes feines,
per ço que els heu comprat: voleu que us digui