Vés al contingut

Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que els deixeu ésser lliures, i caseu-los
amb qui hagi d'heretar-vos ? Per què suen
sots tant de pes? Doneu-los llits tan flonjos
com; són els vostres, i els bons plats frueixin
que al paladâ us són grats ? I em respondreu :
«Són nostres els esclaus». És ma resposta :
eixa lliura de carn que ara demano,
l'he comprat cara i la tindré, que és meva ;
si em la neguen, ja no hi ha lleis, i perden
els decrets de Venècia tota força.
Vull justícia! Digeu-me : voldreu fer-me'n?

dux

Tinc el dret de suspendre aquest judici
si Belario, un doctor de molta ciència,
a qui he cridat per escatir la causa,
no es presenta aquí, avui.

salarino

 
Senyor, hi ha a fora
un missatger, just arribat de Pàdua,
amb lletres del Doctor.

dux

Crideu el missatger ; deu-me les lletres

bassanio

Anima't força, Antonio, fes coratge !
el Jueu m'ho tindrà tot, carn, sang i ossos,
abans que un res de sang per mi se't perdi