Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


antonio

Jo só el moltó malalt de la ramada,
bo per la mort : la més corcada fruita,
cau primê a terra; doncs, deixeu-me caure!
No deus de captenir-te més, Bassanio,
que de viure i d'escriure'm l'epitafi.
(Entra Nerissa, vestida d'escrivent d'advocat)

dux

De la part de Belario véns de Pàdua?

nerissa

Sí, monsenyor. Belario vos saluda.

(Lluira una lletra)
bassanio

Per què amb tanta de pressa esmoles l'eina?

shylok

Per treure a aqueix fallit el que em pertoca.

graciano

No en la sola, en ton cor, jueu feréstec,
afines ton coltell, car no hi arriba,
no, cap metall, ni la destral tallanta
del botxí, a la meitat de l'agudesa
de ta rancúnia. No hi ha prec que et mogui?

shylok

No, cap ; per molt d'ingeni amb què me'l facis.