Damnat et vegis, gos inexhorable,
i acusi's la justícia de que visquis.
Per tu, sento la fe que se m'inclina
a creure, com Pitàgoras, que l'ànima
d'un animal es pot infondre sola
al cos d'un home : ton esprit feréstec
visqué en un llop penjat per homicidi,
que l'ànima lliurà des del patíbul ;
i, encar tu al ventre de ta impia mare,
es va infondre dins tu, car tos desitjós
són llopins, famolencs i sanguinaris.
Si el segell no pots raure en ma escriptura,
sols al pulmó et fas mal amb tant com crides ;
reprèn ton seny, bon jove, o has de veure't
perdut sense remei ; jo vull justícia.
La lletra de Belario em recomana
a un doctor jove i de molt d'estudi.
On és ?
Es prop d'aquí, bo i esperant conèixer
vostra resposta i si el voleu admetre.
De tot cor. Tres o quatre de vosaltres,
aneu, i conduïu-lo amb cortesia.
Entretant, escolteu què diu Belario.
