Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


shylok

Per quina obligació n'he de tenir? Digueu-m'ho.

pòrcia

La clemència no és pas cosa exigible.
Flueix, com plou del cel la gentil pluja
damunt del món : dos cops és beneïda,
beneeix qui la rep i qui l'esmerça,
i és gran entre el més gran. Més escaienta
als monarques els és; que sa corona :
del poder terrenal son ceptre és símbol,
signe de majestat i de respecte,
d'on pervé la temor, la pô als monarques ;
mes la clemència mana sobre el ceptre ;
en el cor dels monarques s'entronitza,
de Déu mateix és gràcia, i les potències
terrenals com a poders es mostren,
si amb clemència assaona la justícia.
Oi bé, Jueu : enc que el que tu demanes
no és només que justícia, considera
que amb justícia tan sols, cap de nosaltres
es pot salvar : preguem a Déu clemència,
i el prec mateix ha d'ensenyar-nos d'ésser
clements de fets.—Si així he parlat fins ara,
ha estat perquè temperis la justícia
de ta demanda, mes si vols seguir-la,
aquesta Cort severa de Venècia
sentenciarà contra el marxant.