…Que caiguin
mos fets sobre mon cap ! Per llei demano
la pena i el que marca ma escriptura.
No té dinê el marxant per pagâ el deute ?
Sí : i a la Cort, per ell el diposito.
Si vol, el doblo, i si no és prou, m'obligo
a pagar-li eixa suma deu vegades
i amb mans i cap i cor la hi asseguro.
Si no n'hi ha prou, encara, es farà veure
que la maldat ajup a l'honradesa ;
i jo us ho prego : almenys una vegada,
torci la llei l'autoritat del jutge :
amb un xic dany, féu una gran justícia
i atuïu el valor a eix cruel dimoni.
No s'ha de fer. No hi ha podê a Venècia
que pugui rompre lleis reconegudes :
fóra això un precedent que es retrauria
i molts d'errors, amb el mateix exemple
dins l'Estat entrarien. No pot ésser.
Un Daniel ! Un Daniel, és el que parla.
O jove, i savi jutge, com t'honoro !
