Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


shylok

Allavors que el diable se la'n dugui ;
no afegeixo res més.

pòrcia

 Jueu, espera't ;
que la llei et comprèn molt més encara.
A les lleis de Venècia es preceptua,
que si d'un estranger es prova que hagi
directament o per mitjà indirecte,
cercat la mort d'un ciutadà, llavores
la part objecte de l'intent, fa seva
una meitat del que aquell tingui ; l'altra
ingressa al Tresor públic ; i la vida
de l'ofensor, depèn de la clemència
del dux només, sens que cap veu l'en llevi.
En aqueix cas segons jo entenc, et trobes ;
car en tot el que hem vist, es manifesta
que, no indirectament, ans ben directa
has atemptat contra la pròpia vida
del demandat ; és d'aplicar la pena
que he fet palesa abans. Doncs agenolla't,
i demana-li al dux misericòrdia.

graciano

Prega et permeti que tu sol et pengis ;
no obstant, puix a l'Estat va ta fallida,
no et resta ni el que val qualsevol corda,
i a l'Estat li pertoca de penjar-te.