Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/129

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dux

Som de cors ben distints ; i perquè ho vegis,
et perdono la vida ans que ho demanis.
La meitat dels teus béns, és per Antonio ;
l'altra, toca a l'Estat que, per clemència,
es podrà reduir a una penyora.

pòrcia

En la part de l'Estat ; no en la d'Antonio.

shylok

No, no ; preneu-m'ho tot : preneu ma vida
i res no em perdoneu : preneu ma casa,
en pendre'm el puntal que la sustenta ;
i em preneu fins la vida, quan se'm prenen
els mitjans amb què compto per a viure.

pòrcia

Quina mercè li podeu fer, Antonio.

antonio

Si mon senyor i el tribunal volguessin
tornar-li sa meitat sense penyora,
jo m'acontento a rebre l'altra mitja
en usdefruit, fins que sa mort arribi,
i lliurar-la llavors al gentil home,
que va llevar-li últimament la filla :
dues coses dic més : que, per tal gràcia,
ell es faci cristià tot de seguida ;
i que davant del tribunal atorgui
donació de tots sos béns quan mori
a favor de sa filla i de Lorenzo.