Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pòrcia

Puix que tant em pregueu, cal que em rendeixi.
(A Antonio )
Deu-me els guants i els duré per ésser vostres.
(A Bassanio )
Per mor de vós, em prenc eixa tumbaga.
No retireu la mà : res més vull pendre ;
i això vostra amistat no pot negar-m'ho.

bassanio

Eix anell, bon senyor? És poca cosa!
no volgueu que enrogeixi de donâ-us-el.

pòrcia

Doncs, no vull altra cosa : sols aqueixa,
i ara ja em sembla fins que en tinc caprici.

bassanio

L'apreci en què jo el tinc, no és pel que valgui ;
la tumbaga més rica de Venècia,
i un pregó faré es faci per trobar-la,
jo us la daré; no aquesta… perdoneu-me.

pòrcia

Veig que sou lliberal en les ofertes ;
fa un instant, senyor meu, que m'ensenyàveu
de captar ; i ja va semblant-me que ara
m'ensenyeu de respondre en els captaires.