Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/131

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dux

Em dol que vostre pressa us ho impideixi.
Fes-li mercès a eix cavaller, Antonio,
car per molt t'ha obligat, a mon entendre.

(Ixen el Dux, les Magnífics i llurs seguicis)
bassanio

El meu amic i jo, senyor digníssim,
som avui deslliurats per vostra ciència,
de penes greus : feu-nos l'honor de pendre
tres mil ducats, els que al Jueu devíem,
i que han guanyat vostres treballs graciosos.

antonio

I encar serem vostres deutors per sempre,
obligats a estimar-vos i a servir-vos.

pòrcia

El satisfet és que pagat es troba ;
i jo en só satisfet de deslliurar-vos,
i ben pagat per mi mateix em sento :
mai fou mon esperit més mercenari.
Volgueu conèixe'm quan tornem a veure'ns :
us desitjo salut i em despedeixo.

bassanio

Jo, senyor meu, m'he d'esforçâ a pregar-vos
que accepteu un record, com un obsequi
i no com paga. Assegureu-me us prego
que no m'ho negareu, i perdoneu-me.