Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Asseu-te ací, Jessica ; esguarda el sostre
del cel, com tot s'incrusta de patenes
d'or brillant ; no n'hi ha un de tots els globus
que tu veus, ni el més xic, que, fent sa via,
no canti com un àngel, acordant-se
per sempre al cor de querubins d'ulls tendres.
També tal harmonia
sent l'ànima immortal, més tant i mentre
aquesta pobra i llorda vestidura
la té reclosa, no podem oir-la.

(Entren Músics)

(Als Músics.)
Desperteu a Diana amb algun himne ;
les passades més dolces feu que arribin
fins a nostra mestressa, i que a sa casa
es senti conduïda per la música.

(Música)
jessica

Sentint música dolça, mai só alegre.

lorenzo

És que els teus esperits, tots ells escolten ;
car fixa't sols en un ramat silvestre,
o una colla de poltres sense arnesos,
que boten folls, renillen i esbufeguen,
perquè és llur sang de condició fogosa ;
mes si senten, d'atzar, una trompeta,