si és cas que em deixis sola, bé, jo et juro,
per mon honor, que és propi meu, encara,
que aquell doctor serà ma companyia.
Jo l'escrivent ; per tant, sigues ben caute,
si deixes que jo sola em protegeixi.
Bé, fes-ho ; mes llavores, si l'atrapo,
li malmetré a l'escriventet la ploma.
Jo só la trista causa d'aquests reptes.
No us apeneu, senyor, ben vingut sempre.
Perdona, Pòrcia, ma obligada falta ;
i, sentint-ho els amics que ací m'escolten,
et juro, fins pels teus dos ulls formosos,
en què jo em miro…
Ho heu sentit ? Fixeu's-hi !
A dins dels meus dos ulls, ell s'hi veu doble ;
un a cada ull : jurar per dos mateixos
és jurament de crèdit !
Res, escolta'm :
perdona eix erro i de tot cor et juro
no rompre mai el jurament que et faci.
