Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/151

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


antonio

Un cop risquí mon cos, per sa fortuna ;
sens aquell qui volgué vostra tumbaga,
fóra perdut ; de nou goso respondre,
—l'ànima per fermança,—de que el vostre
marit, mai més, romprà els seus vots, sabent-ho.

pòrcia

Puix vós en responeu, doneu-li aquesta,
i que cuidi servar-la més que l'altra.

antonio

Jura servar aquest anell, Bassanio.

bassanio

Déu meu ! És el mateix que doní al Jutge !

pòrcia

D'ell el tenia : marit meu, perdona'm ;
per l'anell, el Doctor ha estat mon hoste.

nerissa

I perdona'm a mi, gentil Graciano ;
car aquell xicotet, servent del jutge,
per l'anell passà amb mi la nit darrera.

graciano

Això sembla arreglar les carreteres
en estiu, quan les vies són prou bones.
Si serem ja embanyats sense saber-ho !