dels pobres, palaus de prínceps. És un bon predicador el que segueix ço que predica : m'és més fàcil d'ensenyar a vint el que és bo que facin, que d'ésser un dels vint que ma lliçó segueixin. El cervell pot dictar lleis a la sang; però el fogós temperament salta per damunt de la llei freda : llebre afollada és talment la joventut, brincant sobre les malles del bon consell que coixeja. Però aquests raonaments no són de moda per escollir-me un marit. «Escollir!» Pobra de mi, quin mot! Ni puc escollir qui voldria, ni refusar qui no em plau : aqueix és el voler d'una filla viva, ajupida sota la voluntat d'un pare mort. No és dur, Nerissa, que no pugui escollir-ne un, ni refusar-ne cap?
El vostre pare fou sempre de gran virtut, i els sants, a l'hora de la mort, tenen bones inspiracions. Per tant, amb aqueixa loteria que disposà de les tres caixes d'or, d'argent i de plom, escollint-vos a vós el que esculli segons la intenció d'ell, sens dubte aconseguirà que no esculli bé sinó el que us hagi d'estimar força. Però, és que us sentiu mogut l'afecte per algun d'aqueixos prínceps pretendents que ja han vingut?
Vés-me'ls anomenant i a cada nom te'n faré la descripció, i segons la descripció judicaràs el meu sentiment.
