sense amoïnar-vos més amb ses pretensions, si no se us pot aconseguir d'altra manera que la de les caixes que imposà el vostre pare.
Ni que visqui tants anys com la Sibil·la, moriré verge com Diana, si no só obtinguda per la disposició del pare. M'alegro que aqueix paquet de pretendents es posi tant a la raó ; car no n'hi ha un entre ells de qui no m'enamori l'absència, i prego a Déu que els doni bon viatge.
No us recordeu, senyora, en temps del vostre pare, d'un venecià, estudiant i soldat que vingué en companyia del marquès de Montferrat?
Sí, sí ; Bassanio ; em sembla que es deia així.
Exacte, Senyora. De tots els homes que els meus ulls llaminers han vist, era ell el més digne d'una bella dama.
Em recordo bé d'ell, i recordo que mereixia el teu elogi. (Entra un servent) Què hi ha? Què dius?
Que els quatre estrangers, Senyora, desitgen acomiadar-se de vós ; i que ha arribat un correu
