Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sense amoïnar-vos més amb ses pretensions, si no se us pot aconseguir d'altra manera que la de les caixes que imposà el vostre pare.

pòrcia

 Ni que visqui tants anys com la Sibil·la, moriré verge com Diana, si no só obtinguda per la disposició del pare. M'alegro que aqueix paquet de pretendents es posi tant a la raó ; car no n'hi ha un entre ells de qui no m'enamori l'absència, i prego a Déu que els doni bon viatge.

nerissa

 No us recordeu, senyora, en temps del vostre pare, d'un venecià, estudiant i soldat que vingué en companyia del marquès de Montferrat?

pòrcia

 Sí, sí ; Bassanio ; em sembla que es deia així.

nerissa

 Exacte, Senyora. De tots els homes que els meus ulls llaminers han vist, era ell el més digne d'una bella dama.

pòrcia

 Em recordo bé d'ell, i recordo que mereixia el teu elogi. (Entra un servent) Què hi ha? Què dius?

servent

 Que els quatre estrangers, Senyora, desitgen acomiadar-se de vós ; i que ha arribat un correu