Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


deixa el diner de franc, i fa que baixi
el guany d'ús, a Venècia, entre nosaltres.
Si als seus lloms algun cop puc arrapar-me,
l'ira vella que tinc, s'hi farà grassa.
Odia el nostre poble sant, i es burla,
fins en els llocs on més marxants s'apleguen,
dels tractes meus, de mi, i mos guanys legítims,
que ell usures en diu. Damnada siga
ma tribu si el perdono.

bassanio

 Oïu, Shylok?

shylok

 
Repassava els cabals que em resten ara,
i, si no és que em flaquegi la memòria,
de moment no disposo de la suma
d'aquells tres mil ducats. Mes res, no importa :
Túbal, un ric hebreu que és de ma tribu,
me'ls deixarà. Però espaiet ! Quants mesos
desitgeu?
(A Antonio) Bon singnor, tranquil·litzeu-vos !
Vossenyoria ha estat el darrer home
de qui han parlat els nostres llavis.

antonio

 
 Shylok,
encar que no he prestat ni pres a préstec
percebent ni pagant grans interessos,
per a servir de mon amic les presses
trenco mos hàbits.