Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que les cries ratllades o clapades
fossin soldada de Jacob, en ésser
que la tardor finia, la ramada
de mogudes ovelles cerca els mascles ;
i tant i mentres el treball de junta
entre els llanuts procreadors es feia,
el llest pastor uns branquillons em pela,
i en complir-se l'acció de la natura
posa'ls davant dels ulls de les ovelles,
que, en concebre llavors, a son temps i hora
lliuraren molts anyells pintats a mitges,
que foren de Jacob : sigué la traça
de treure'n guany, i beneït va ésser :
que el guany és beneït, si un hom no el furta.

antonio

 
Jacob, per son servei, s'aventurava ;
car no eren coses que en sa mà estiguessin,
sinó en la mà del cel que va voler-les.
S'és això escrit justificant el rèdit?
Són, potser, el vostre or i vostra plata
ovelles i moltons?

shylok

 
 No sé què dir-vos ;
els faig criar de pressa; mes, oïu-me.

antonio

 
Remarqueu, fixeu's bé, Bassanio;
el diable, si li val, cita la Bíblia.
Un mal esprit, traient sants testimonis,