Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


és com un vil amb cara somrienta,
o bella poma que és al cor podrida.
Que bella es veu la falsedat per fora !

shylok

 
Tres mil ducats : és una bona suma ;
de dotze mesos, tres : vejam, el premi…

antonio

Bé, Shylok, us deurem eixa finesa?

shylok

Molts cops, signior Antonio, en el Rialto,
mos diners m'heu titllat i mes usures ;
sempre us he oït pacient roncant l'espatlla,
car sofrî és el senyal dels de ma tribu.
M'heu dit gos, infidel, escanyapobres,
escopint-me en ma jueva gabardina,
i tot, per disposar del que és meu propi.
Bé, doncs, sembla que avui us cal ma ajuda !
Doncs, au ! i a mon encontre per a dir-me
«Shylok, ens cal diner» : i ho dieu vosaltres,
els que heu buidat les reumes en ma barba,
i m'heu dat cops de peu, com si us traguéssiu
un mal ca foraster de vostra porta !
Ara voleu diners ; i què he de dir-vos ?
preguntar si en té el gos, o si és possible
que un mal gossot tres mil ducats us presti,
o amb to d'esclau i corbant bé l'esquena,
amb veueta d'humil i alè trencada,
dir així :