Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


duir-me segons consciència hauria de restar amb el Jueu, mon amo, qui,—lloat siga Déu—és una mena de diable; i en fugir del Jueu se me'n duria el mal esperit, qui, amb el vostre perdó, és el mateix dimoni. El Jueu, certament, és el mateix dimoni encarnat; i en bona consciència, la meva consciència, la meva consciència és una consciència ben dura donant-me el consell de restar amb el Jueu. El mal esperit és qui em dóna el consell més d'amic : «fugiré, mal esperit ; mos talons són a tes ordres; fugiré».

(Entra el Vell Gobbo amb un cistell)


gobbo

 Vós, jove senyor : us ho prego : per on es va a cal senyor,Jueu?

lancelot (a part)

 Déu meu! és el meu veritable pare. Més que entelat d'ulls és cec i no em reconeix. Tractaré de confondre'l.

gobbo

 Senyoret, digueu-me per favor per on s'hi va, a cal senyor Jueu?

lancelot

 Tombeu a mà dreta a la propera cantonada, però a l'altra, més a prop, a l'esquerra; després, vatua cl món! al primer tombant no tom-