Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lancelot

 El vell proverbi es comparteix molt bé entre mon amo Shylok i vos, senyor : Vós teniu la gràcia de Deu, i ell ja té prou.

bassanio

 Ben parlat. Pare i fill aneu's-en ara : acomiada't de l'amo i fes que et diguin mon estatge.

(Al seguici)

Doneu-li una llureia millor que no les altres : feu que ho sigui.

lancelot

 Entrem, pare. Jo no en sé de trobar servei, no ; jo no hi tinc llengua al cap. Bé, (Esguardant-se el palmell.) si a Itàlia hi ha cap home que pugui oferir millor palmell per a jurar sobre el llibre, tindré bona fortuna. Vejam : aquí hi ha una clara ratlla de vida : ací hi ha un petit embull d'esposes : Oh ! quinze dones no és res : onze vídues i nou minyones, per un home, no són sinó un entrant, i més a més, em lliuraré de tres anyades, i tindré la vida en perill al caire d'un llit de ploma : això, simplement són deslliurances. Bé va : si la fortuna és dona, és una bona bandarra vestida així. Anem, pare ; m'acomiadaré del Jueu en un tancar i obrir d'ulls.

(<i<Ixen Lancelot i el vell Gobbo)