ans tanca'm bé de casa les orelles :
les finestres vull dir ; no deixis que entrin
els sorolls de la imbècil droperia
en ma casa seriosa. Pel gaiato
de Jacob, puc jurar no em ve de gana
fer festa aquesta nit ; mes vull anar-hi.
Vés-me al davant, minyó : digues que arribo.
Vaig al davant,, senyor. (Mestressa, guaiteu
per la finestra, per allò de
Potser passarà un cristià
que valgui un ull de jueva.)
Què t'ha dit aqueix neci, de nissaga
d'Agar, eh ?
Sols m'ha dit eixes paraules :
«Passeu-ho bé, mestressa» Ni un mot més.
Eix bufó, no és dolent, però és golafre,
per la feina, un llimac, i dorm de dia,
com gat mesquer. Fora abellots de l'arna !
Per això el deixo anar, i que se'n vagi
amb qui desitjo que l'ajudi a perdre
sa borsa manllevada. Entra, Jessica ;
pot ser molt bé que de seguida torni :
