Só invitat a sopar fora de casa;
té, pren mes claus, Jessica. I per què accepto?
no és d'afecte el convit; és que m'adulen;
mes per odi hi 'niré, per fer despesa
al pròdig cristià ; Jessica, noia,
vigila'm casa. No em va bé d'anar-hi :
hi ha quelcom que en mon dany potsê es maquina,
car anit somií sacs de moneda.
Aneu-hi, senyor, us ho demano. El meu amo és afanyós de veure-us.
I jo a ell.
Entre ells han conspirat. Jo no sé si veureu una mascarada ; però si alguna en veieu, no m'haurà endabades eixit sang del nas el darrer dilluns de Pasqua, a les sis del matí, ni fa quatre anys, el dimecres de cendra a la tarda.
Màscares, dius? Escolta'm bé, Jessica.
Tanca'm les portes. Si el tabal sentisses
o el vil grinyol de la colltorta gaita,
no t'enfilis llavors a les finestres
ni miris al carrer, el cap enfora,
per veure folls cristians pintats de cara,