Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lorenzo

Lorenzo, el teu amor.

jessica

Lorenzo, cert; i mon amor, sens dubte,
car a qui estimo tant? I qui sap ara,
Lorenzo, sinó tu, si jo sóc teva?

lorenzo

Ton pensament i el cel són testimonis
que ho ets.

jessica

Vina, acosta't :
pren aquesta caixeta, : en val la pena.
Em plau que siga nit, perquè no em vegis
car mon canvi de roba em fa vergonya ;
però l'amor és cec i els que s'estimen
no poden veure les gentils follies
que ells mateixos cometen ; si poguessin
el mateix Cupidó s'enrogiria
de veure'm ara, trasmudada en patge.

lorenzo

Baixa, car és precís duguis ma antorxa.

jessica

Què dius? Jo he de fer llum a mes vergonyes,
quan elles, molt bonic ! massa que es veuen ?
Eix, amor, és ofici d'escorcolla,
i a mi em cal amagar-me.