Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ofendre i judicar són dos oficis
diferents i oposats. Vejam què diu:

«Set cops el foc m'ha provat ;
set cops també ha sospesat
son juí que mai ha errat.
Molts una ombra s'han besat,
i ombra sols son goig ha estat :
neci hi ha que és argentat
per damunt : jo só aquest fat».
— Molt més neci em trobaran,
quant més temps aquí em veuran.
Un cap neci amb mi vingué,
i ara amb dos me'n tornaré.
Adéu : mantindré el jurat,
sofrint pacient ma malvestat.


(Ix Aragó amb son seguici)
pòrcia

 
El llum ha socarrat la papallona.
O els necis reflexius, que quan escullen,
tenen l'encert, per tant d'enginy, d'errar-la!

nerissa

No és pas la dita vella una heretgia :
«muller i forca, el destí les crida».

pòrcia

Vés, Nerissa, fes córrer la cortina.