Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i llavors què és la música? Llavores
és tocar de clarins, quan els bons súbdits
saluden el nou rei, en coronar-se :
o és tal com els cants dolços que, a trenc d'alba,
l'οϊt del nuvi somniador penetren,
invitant-lo a l'altar. Ara es presenta
amb més d'amor, encar que amb menys presència,
com jove Alcides redimint a Troia
del tribut virginal que, amb plors lliurava
al monstre de la mar. Pel sacrifici
só prompta: les d'enllà, són les matrones
dardaneses, que vénen trasbalsades
a veure l'èxit del combat. Vés, Hèrcul !
Viu, i visc : ben segû amb més ansietat
que tu que lluites, seguiré el combat!
(Mentre Bassanio observa, en silenci, les caixes,
 es canta la següent cançó
)

No em diràs l'encís on creix?
Si és al cap o al cor on neix?
Com s'engendra i es nodreix?
 Respon, respon !
En els ulls és engendrat,
viu d'esguards, i es mor colgat
al bressol on s'és criat.

Per l'encís toquem a morts ;
jo començo : dan, din, dong !

}}

tots
Dan, din, dong !