Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bassanio

El brill extern pot ser el que menys valgui :
al món els ornaments l'enganyen sempre.
Quin plet hi ha tan dolent i tan corrupte,
que assaonat amb una bella parla
no resti amb sa maldat enterbolida?
En religió, quin és el damnat erro
que ho semblarà, si un front auster l'exalta,
recolzant-se en la cita d'algun texte,
i ocultant-ne amb bells mots la grolleria?
No hi ha vici tan clar que no assumeixi
alguna marca de virtut per fora.
Quants de covards hi ha, amb els cors tan falsos
com esglaons de sorra, que traginen
barbasses d'Hèrcul i com Març ganyoten,
que ben escorcollats, tenen el fetge
blanc com la llet ; de la valor no n'usen
més que les excrescències, perquè els tinguin
per més temibles. La beutat, mireu-ho,
i veureu que només al pes la compren ;
i amb això, obra un miracle la natura,
fent que pesin molt més, les més lleugeres.
Els rínxols d'or que serpejant voleien
lascius al vent, sobre beutats fingides,
sovint es descobreix que són deixalles
vinents d'un altre cap, que té al sepulcre
la pròpia calavera on es nodriren.
Eix ornament, sols és daurada riba
d'un mar molt perillós, randa preciosa