Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


velant la faç d'una beutat indiana :
en un mot : és només una apariència
de veritat, que els llestos temps que corren
per atrapar als de més seny vesteixen.
Per tant, or fastuós, pa sec de Midas,
res vull amb tu ; ni amb tu, vulgar i pàl·lid
bastaix atrafegat entre home i home;
amb tu, sí, magre plom, que fins arribes
a amenaçar, més que a prometre auxili :
ta planesa em mou més que l'eloqüència,
i et trio : siga, el goig la conseqüència.

pòrcia (A part)

Com tot altre turment es fon en l'aire !
el desesper irreflexiu, els dubtes,
l'esglai de pô i l'ullverda gelosia!
O amor! modera't: apaivaga't l'èxtasi;
posa mida a ton goig, l'excés amoixa,
et sento beneint-me, i ja m'angoixa .
la por de sucumbir !

bassanio (Obrint la caixa de plom )

 Què és el que trobo !
Un contrafet de la formosa Pòrcia, !
Quin semidéu pogué tant apropar-s'hi ?
Es mouen aquests ulls ? o és que, tal volta,
cavalcant en mes nines, ara em sembla
que es mouen ells ? Veig separats dos llavis
per un alè de mel : partió tan dolça
és qui pot separar amics tan dolços.