Aquí, en aquests cabells, el retratista,
fent d'aranya, ha teixit una àuria xarxa
per a caçar cors d'homes, més de pressa
que no cull els mosquits la teranyina ;
però els ulls ! com pogué mirar i fer-los !
l'un ja fet, tingué prou poder, em penso,
per furtar-li els dos seus deixant-lo inútil.
Mireu, no obstant, si ma lloança resta
per davall del valor d'eixa pintura,
altre tant la pintura ha d'esfumar-se
davant l'original. Ací hi ha el rol
que el sumari conté de ma fortuna.
«Puix pels ulls no t'has guiat
bell i bon triâ has guanyat !
Ja que eixa sort t'ha tocat,
viu feliç en ton vedat.
Si prou bé això et complagués
i ta sort, per sort has pres,
gira't on ta dama és
i demana-la amb un bes.»
Rol gentil. Bella dama, si us ve pla
vinc a donar i a rebre, nota en mà.
Com un de dos lluitants en lluita noble
que creu haver vençut als ulls del poble
i en sentir la cridòria de la gent
torba's d'esprit, veu mal, i el dubte el pren
de si és per ell l'aplaudiment o no,
així, tres cops gran dama, em trobo jo :
