Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i dubtant del que veig, tot m'és dubtós
fins que sigui afirmat i confirmat per vós.

pòrcia

Tal com ara em veieu, senyor Bassanio,
així só jo: i encar que per mi sola
no tindria apetències ambicioses
de millorar-me molt, no obstant, voldria
sols per vós, triplicar-me vint vegades,
mil cops més bella ser, deu mil més rica ;
i només per guanyar en vostre apreci,
tenî en virtuts, beutat, amics, fortuna,
més gran cabal ; però ma vàlua tota,
vàlua és de res : en suma, só una noia
sens saber, sens estudis ni experiència ;
sortosa de no ser encar tan vella
que ja no pugui apendre ; mes sortosa,
de no ser de tan rústega criança,
que ja no en pugui jo saber d'apendre ;
i que encar, per més sort, mon esprit dòcil
es sotmet i apeteix vostre guiatge,
com mon rei i senyor, i qui em governi.
Ma persona i ço meu, a vós, per vostre,
ara és lliurat : fins ara era senyora
d'eix bell casal, de sos servents mestressa,
de mi la reina ; però, avui, des d'ara,
casal, servents i jo, senyor, som vostres.
Amb aquesta tumbaga us ho trameto :
separar-se'n, o perdre-la, o donar-la,