Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


honor de Roma es veu millô aparèixer
que en cap altre que avui aleni a Itàlia.

pòrcia

Quan li deu, al jueu?

bassanio

Per mi tres mil ducats.

pòrcia

 Només? doneu-li'n
sis mil i cancel·leu-li l'escriptura ;
dobleu els sis i encara tripliqueu-los
abans de que un amic d'aqueixos mèrits
perdi un cabell per culpa de Bassanio.
De primê, al temple amb mi, i en dir-me esposa,
a trobà el vostre amic 'neu a Venècia,
car mai repòs al costat meu heu d'heure,
inquieta l'ànima. Tindreu or de sobres
per a pagar vint cops el petit deute :
ja pagat, amb l'amic vingueu de pressa.
Entretant ma donzella i jo hem de viure
com donzelles i vídues. Prou, anem !
D'aquí us heu d'allunyar casats que estem.
Feu gai rostre als amics d'aquesta llar ;
puix car vos compro, em sereu més car.
Mes feu-me oir del vostre amic la lletra.

bassanio (Llegint)

 «Bon Bassanio : mos vaixells se'n són anats tots a fons ; mos creditors es fan més cruels ; ma