Vés al contingut

Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
salanio

Senyor, ni una.
Sembla, demés, que ni que tingués ara
diner bastant per a pagar son deute,
no el pendria el jueu. No he coneguda
jamai una criatura en forma d'home,,
amb desig tan cruel de perdre un home.
Al Dux, el té en assetge nit i dia,
i dubta que Venècia siga lliure
si li neguen justícia : una vintena
de mercaders, el mateix Dux, els nobles
més grans del port, han procurat convènce'l,
sens que el tregui ningú del clam feréstec,
de fermança, son dret i sa escriptura.

jessica

Quan jo era amb ell, jo li he sentit, jurant-ho
a Túbal i a Chus, sos coterranis,
que ans voldria tenir la carn d'Antonio
que no vint cops la vàlua de la suma
que li deu i, mon senyor, em penso,
si llei, poder o autoritat no ho neguen,
que això anirà molt dur pel pobre Antonio.

pòrcia

I és vostre car amic qui passa eix tràngol?

bassanio

És l'amic que més vull, el més bon home,
l'esperit incansable, i prompte sempre
a fer favors, i un en el qual l'antiga