Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no pot haver-hi al món que tant trasbalsi
un home tan sereny. Pitjor encara?
Bassanio, oïu : vostra meitat mateixa
só jo, i a mi em pertany la meitat lliure
del que us diu eix paper.

bassanio

 O dolça Pòrcia !
hi ha aquí uns pocs mots dels que amb major
 [duresa
mai tacaran paper. Gentil, Senyora !
així que us vaig fer part de mon afecte,
com que era un cavaller, també vaig dir-vos
beu clar, que tot quan tinc rau en mes venes;
i us vaig dir la vritat ; però, estimada,
taxant-me jo en no res, haureu de veure
que he estat un presumit. Quan jo' vos deia
que era res ma fortuna, deguí dir-vos
que era pitjor que res ; car, en efecte,,
jo m'he lligat amb un amic que estimo,
lliurant-lo a ell a un enemic ferotge,
per a fer-me amb cabals. Veieu la lletra :
el papê és mon amic, ell en persona,
i cada mot, una ferida oberta
brollant sang viva. Però és cert, Salanio?
Totes ses naus a fons? Ni una és salvada?
De Trípoli, de Mèxic, d'Anglaterra,
Lisboa, Barbaria, de les Índies,
ni una nau s'ha lliurat del tust horrible
dels rocs matamarxants ?