Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si és així, hauré esmerçat un preu ben minso
a redimi el semblant de la meva ànima,
traient-lo fora d'un cruel infern.
Això és prop de vanar-me jo mateixa ;
prou, doncs, car m'és precís que us parli d'altre.
Lorenzo, oïu-me : a vostres mans confio
el govern i maneig d'aquesta casa,
fins que el senyor retorni ; per part meva
he fet al cel el vot secret de viure
en oració i contemplació, sens altre
servei que el de Nerissa, fins que es trobin
a casa de retorn els marits nostres.
Hi ha prop d'aquí un convent, a dues milles,
i en ell ens reclourem. El que desitjo,
és que no refuseu aquesta càrrega,
que el meu amor i el ser precís imposen,
i rauen, ara, en vós.

lorenzo

 De cor, Senyora,
compliré el que tingueu de bell manar-me.

pòrcia

La gent meva ja sap el meu propòsit,
i sereu respectats, vós i Jessica,
com si fóssiu Bassanio i jo mateixa.
I ara, passeu-ho bé ; fins a reveure'ns.

lorenzo

Bells pensaments i hores de goig que us deixin.