Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


eren dites d'una manera tan culpable, però tan dolça i bonica, que es va guanyar els cors de la gent gairebé tant per la música de la seva veu com per la bellesa límpida dels seus ulls melangiosos.
 Geoffrey pareixia més feliç del que havia estat mai; però la seva cara havia pres una expressió obaga i ansiosa, desconeguda fins ara pels seus familiars, que fins i tot ell va arribar a sobresaltar-se per moments, a causa dels sorolls que sentia quan es trobava sol.
 Els mesos van passar i corria el rumor que finalment Brent's Rock tindria un hereu. Geoffrey era molt tendre amb la seva dona i la nova relació que els unia semblava suavitzar el seu caràcter. Va prendre un interès més actiu amb la vida dels grangers i amb les seves necessitats, com mai ho havia fet abans, i no se n'estava de fer actes caritatius, talment com feia la seva jove i dolça esposa. Semblava haver posat